La recerca en comunicació té el
seu origen en el període d’entreguerres. En aquesta primera etapa (anys 20-40)
es segui el model de l’agulla hipodèrmica de Lasswell, el qual es basava en la
teoria conductista (estímul-resposta). “Per Lasswell, els mitjans de comunicació eren concebuts com
instruments de persuasió i propaganda, capaços de modelar comportaments,
actitud i valors per una relació directa amb el públic” [1]
En aquest primer periode els mitjans de comunicació eren considerats com a
armes poderoses i persuasives d’influència directa sobre la població, i per
tant, es creia que el receptor estava sotmés irremediablement a la mercè del
comunicador. Aquesta creença estava molt present a causa de la propaganda
política que es va utilitzar durant la primera Guerra Mundial i el fort impacte
que va tenir sobre la població.
No
obstant, posteriorment es dóna una segona etapa (anys 40-60) en la que deixa de
dominar el paradigm de Lasswell per a passar a la teoria de l’exposició i
percepció selectiva de Lazarsfeld i Katz. En aquesta etapa, predomina la teoria
dels efectes limitats i es sosté que “és molt important conèixer la
motivació, personalitat i actitud dels membres de l’audiència per a comprendre
el tipus de sel.lecció que es fa dels continguts presents en els mitjans de
comunicació de masses i els significats que se’ls atribueix” [2] Els autors, a Los
medios de comunicación de masas, el gusto popular y la acción social organizada,
negaven que els mitjans de comunicació fossin tan poderosos com es creia, i
afirmaven que tenien una influència limitada sobre actituds i comportaments
polítics: “(…) Según nuestro parecer, y lo planteamos a manera de hispótesis,
el papel social atribuido a los medios de comunicación de masas, por el solo
hecho de que exiten, ha sido, por lo general, sobrevalorado (…) Es evidente que
los medios de comunicación de masas llegan a un público enorme (…) Son, sin
embargo, simples cifras de oferta y consumo, que no registran los efectos de
los medios de comunicación de masas. Tienen un valor para mostrar lo que la
gente hace, pero no para comprobar el impacto social y psicológico de los
medios de comunicación de masas” [3]
[1] [2] BUSQUET,
J., MEDINA, A., SORT, J., “La història de
la recerca en comunicació”. Materials UOC: Mòdul 2. Mitjans de comunicació digital. Història i actualitat.
[3] LAZARSFELD,P.,
MERTON, R., Los medios de comunicación de
masas, el gusto popular y la acción social organizada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada