dilluns, 3 de juny del 2013

La revolució digital


La evolució dels mitjans de comunicació ha estat lligada des dels seus inicis al desenvolupament tecnològic. Aquests han anant evolucionant i fent-se, cada cop més, més assequibles i a l’abast de tothom. Actualmet però, ens trobem inmersos en un entorn en el qual la tecnologia digital és una realitat.

La revolució interactiva és la convergència de tres tecnologies tradicionals: televisió, telefonia i informàtica. És a dir, que en un mateix mitjà es fusionen ordinador, televisió, vídeo i telèfon, i que per un mateix cable viatgen juntes dades, text, so i imatge”. [1]

El desenvolupament de les tecnologies de la informació i la innovació digital, ha influit i canviat la societat: des de la manera de pensar de la gent, com es comunica, treballa i fins i tot es comporta. Així, aquests canvis afecten directament al comportament de la societat i els seus costums; des de la llar a la possibilitat de treballar des de qualsevol lloc, permetent la possibilitat d’interactuar amb persones de pràcticament qualsevol punt del planeta de manera immediata.

No obstant, aquests canvis han arribat de manera molt ràpida, tant que potser no ens hem adonat de tot el que implicaven. I per això crec que en molst aspectes es necessari passar-se a pensar en les conseqüències d’aquests i reflexionar sobre si és necessari canviar algunes coses per tal d’adaptar-los correctament. Em refereixo per exemple al espais de treball. Com comentava, ara és possible treballar des de qualsevol lloc, connectar amb qualsevol de manera instantània, veure’s en vídeo en temps real, parlar cara a cara sense necessitat d’estar en el mateix lloc.

Personalment, crec que de vegades passem per alt la capacitat d’adaptació de les diferents generacions a aquests canvis: mentre que els més joves són natius digitals, els no tan joves són “digitals adaptats”, no han nascut amb la tecnologia, sinó que s’han adaptat a ella. Així, la generació actual que ronda els 35 ha passat més de la meitat de la seva vida sense telèfon mòbil i Internet ni tan sols existia. Per tant, la manera en que uns i altres viuen i comprenen la tecnologia no pot ser igual. Però no obstant això, aquestes generacions tan diferents conviuen i comparteixen un mateix espai i una mateixa societat.
 
 
[1] CAMPO VIDAL, M., Motors de la transformació del mapa de la comunicació. UOC
 
 

La recerca en comunicació


La recerca en comunicació té el seu origen en el període d’entreguerres. En aquesta primera etapa (anys 20-40) es segui el model de l’agulla hipodèrmica de Lasswell, el qual es basava en la teoria conductista (estímul-resposta). “Per Lasswell, els mitjans de comunicació eren concebuts com instruments de persuasió i propaganda, capaços de modelar comportaments, actitud i valors per una relació directa amb el públic” [1] En aquest primer periode els mitjans de comunicació eren considerats com a armes poderoses i persuasives d’influència directa sobre la població, i per tant, es creia que el receptor estava sotmés irremediablement a la mercè del comunicador. Aquesta creença estava molt present a causa de la propaganda política que es va utilitzar durant la primera Guerra Mundial i el fort impacte que va tenir sobre la població.

No obstant, posteriorment es dóna una segona etapa (anys 40-60) en la que deixa de dominar el paradigm de Lasswell per a passar a la teoria de l’exposició i percepció selectiva de Lazarsfeld i Katz. En aquesta etapa, predomina la teoria dels efectes limitats i es sosté que “és molt important conèixer la motivació, personalitat i actitud dels membres de l’audiència per a comprendre el tipus de sel.lecció que es fa dels continguts presents en els mitjans de comunicació de masses i els significats que se’ls atribueix[2] Els autors, a Los medios de comunicación de masas, el gusto popular y la acción social organizada, negaven que els mitjans de comunicació fossin tan poderosos com es creia, i afirmaven que tenien una influència limitada sobre actituds i comportaments polítics: “(…) Según nuestro parecer, y lo planteamos a manera de hispótesis, el papel social atribuido a los medios de comunicación de masas, por el solo hecho de que exiten, ha sido, por lo general, sobrevalorado (…) Es evidente que los medios de comunicación de masas llegan a un público enorme (…) Son, sin embargo, simples cifras de oferta y consumo, que no registran los efectos de los medios de comunicación de masas. Tienen un valor para mostrar lo que la gente hace, pero no para comprobar el impacto social y psicológico de los medios de comunicación de masas” [3]

 

[1] [2] BUSQUET, J., MEDINA, A., SORT, J., “La història de la recerca en comunicació”. Materials UOC: Mòdul 2. Mitjans de comunicació digital. Història i actualitat.

[3] LAZARSFELD,P., MERTON, R., Los medios de comunicación de masas, el gusto popular y la acción social organizada.

La teoria funcionalista de la comunicació


La teoria funcionalista de la comunicació neix a principis del segle XX de la mà de Harold Lasswell, un dels pares de la comunicació de masses. Està estretament associada a la mass communication research, la qual pretendria analitzar els efectes socials, culturals i psicològics dels missatges transmesos a través dels mitjans de comunicació massius.

“(…) el funcionalisme considera que la societat és bàsicament un conjunt de parts – institucions, creences, valors, costums, normes, etc.- interrrelacionades, cada una de les quals té una finalitat concreta. Cap d’aquestes parts, tant pel que fa a la seva existència com al seu funcionament, no es poden comprendre si les prenem de manera separada del conjunt” [1]

Així, el funcionalisme tracta sobre el poder dels mitjans de comunicació sobre la societat, afirmant que els mitjans de comunicació sempre tenen la intenció d’obtenir un efecte sobre el receptor, intentant persuadir als espectadors.  Per tant, aquesta teoria es centrarà en investigar la capacitat dels mitjans per relitzar les seves funcions (conducta dels receptors, interessos de l’audiència, poder i efecte dels mitjans).

“Els plantejament funcionalista aplicat als estudis de la comunicació comporta analitzar si els mitjans de comunicació de massa, entessos com un subsitema social, promouen la integració del sistema social o si, contrariament, en fomenten la desintegració o atomització.” [2]

[1][2] BUSQUET, J., MEDINA., A., SORT, J., La recerca comunicativa. Principals escoles i tradicions. UOC