La evolució dels mitjans de comunicació ha
estat lligada des dels seus inicis al desenvolupament tecnològic. Aquests han
anant evolucionant i fent-se, cada cop més, més assequibles i a l’abast de
tothom. Actualmet però, ens trobem inmersos en un entorn en el qual la
tecnologia digital és una realitat.
“La
revolució interactiva és la convergència de tres tecnologies tradicionals:
televisió, telefonia i informàtica. És a dir, que en un mateix mitjà es
fusionen ordinador, televisió, vídeo i telèfon, i que per un mateix cable
viatgen juntes dades, text, so i imatge”. [1]
El desenvolupament de les tecnologies de la
informació i la innovació digital, ha influit i canviat la societat: des de la
manera de pensar de la gent, com es comunica, treballa i fins i tot es
comporta. Així, aquests canvis afecten directament al comportament de la
societat i els seus costums; des de la llar a la possibilitat de treballar des
de qualsevol lloc, permetent la possibilitat d’interactuar amb persones de
pràcticament qualsevol punt del planeta de manera immediata.
No obstant, aquests canvis han arribat de
manera molt ràpida, tant que potser no ens hem adonat de tot el que implicaven.
I per això crec que en molst aspectes es necessari passar-se a pensar en les
conseqüències d’aquests i reflexionar sobre si és necessari canviar algunes
coses per tal d’adaptar-los correctament. Em refereixo per exemple al espais de
treball. Com comentava, ara és possible treballar des de qualsevol lloc,
connectar amb qualsevol de manera instantània, veure’s en vídeo en temps real,
parlar cara a cara sense necessitat d’estar en el mateix lloc.
Personalment, crec que de vegades passem per
alt la capacitat d’adaptació de les diferents generacions a aquests canvis:
mentre que els més joves són natius digitals, els no tan joves són “digitals
adaptats”, no han nascut amb la tecnologia, sinó que s’han adaptat a ella. Així,
la generació actual que ronda els 35 ha passat més de la meitat de la seva vida
sense telèfon mòbil i Internet ni tan sols existia. Per tant, la manera en que
uns i altres viuen i comprenen la tecnologia no pot ser igual. Però no obstant
això, aquestes generacions tan diferents conviuen i comparteixen un mateix
espai i una mateixa societat.
[1] CAMPO VIDAL, M., Motors de la transformació del mapa de la
comunicació. UOC
