dijous, 18 d’abril de 2013

Adorno i Horkheimer, La industria cultural: Ilustración como engaño de masas

 
 
Theodor Adorno i Max Horkheimer van ser filòsofs i pensadors alemanys, membres de la Escola de Frankfurt, els quals van escriure de forma conjunta l´article “La industria cultural. Ilustración como engaño de masas”, publicat al llibre Dialectica de la Ilustración (Dialektik der Aufklärung), el 1947. Un article que és una crítica a la funció dels mitjans de comunicació de la época (post Segona Guerra Mundial) i a on els autors introdueixen el concepte d’“indústria cultural”, amb el que defineixen la progresiva valorització i mercantilització de la cultura i a on manifesten el seu desencantament respecte el marxisme i la societat il.lustrada.
D’aquesta manera, d’una banda els autors fan servir el terme d’ indústria cultural per construir una crítica (des d’una perspectiva marxista) a la producció en serie de cultura, és a dir, reproduint el model industrial , i entenent aquest model com una forma d’estendre i d'introduir els valors de la classe dominant a les classes populars. D’altra banda, Adorno i horkheimer  denuncien la manipulació de la conciència de les mases, i critiquen com a través d´una indústria de la cultura es fa cada cop més difícil qualsevol pensament crític.
Sostenen que la indústria cultural impedeix la formació d´individus autònoms e independents, capaços de jutjar conscientment.Afirmen que l´home es troba dins d´una societat que el manipula , segons els seus interessos, a través dels mitjans de comunicació i es plantejen l´impacte dels medis de comunicació en la societat:
“El cine y la radio no necesitan ya darse como arte. La verdad de que no son sino negocio les sirve de ideología que debe legitimar la porquería que producen deliberadamente. Se autodefinen como industrias, y las cifras publicadas de los sueldos de sus directores generales eliminan toda duda respecto a la necesidad social de sus productos “ [1]
“El consumidor no es soberano, como la industria cultural desearía hacer creer, no es su sujeto sino su objeto”. [2]
 
D’igual forma, sostenen que la indústria cultural es presenta com una modalitat moderna, adoptada pels medis de comunicació de mases, per a la producció de les seves obres. Comparen la indústria cultural amb la producció de la mercancia capitalista de la societat industrial (producció en serie, poca qualitat, enfocada a un públic masiu i poc exigent). Així doncs, critiquen la estandarització i afirmen que la indústria cultural generalitza tot, i que al produir els productes en masa, iguala tots els productes sense cap diferenciació, anulant també l´autonomía, la capacitat reflexiva i crítica dels receptors.
“La racionalidad técnica es hoy la racionalidad del dominio mismo. Es el carácter coactivo de la sociedad alienada de sí misma” [3]

 

Així doncs, Adorno I Horkheimer en el seu article critiquen les produccions culturals difundides pels medis massius de comunicació, considerant que l'art en la societat de masses és només una font de gratificació per a ser consumida,.

 
 
 


 


Referències
[1] [2] [3] ADORNO, T., HORKHEINER, M., Dialéctica de la Ilustración. “La industria cultural. Ilustración como engaño de masas”

dimarts, 2 d’abril de 2013

Els mitjans de comunicació: història


Al llarg de la història l'ésser humà ha creat diferents tipus de mitjans per comunicar-se. Partint de la primera era en que es comunicaven amb senyals i signes, per passar a la primera comunicació a distància mitjançant els senyals de fum. L'escriptura sens dubte va ser un pas fonamental en el desenvolupament del progrés humà, primer amb manuscrits i molts anys després amb l'impremta, al segle XV. L'aparició de llibres va afavorir la comunicació i al segle XVI, gràcies a les impremtes mòbils era possible reproduir milers de llibres en diversos idiomes. També va fer possible la divulgació de contingut informatiu a través de diaris, els quals es van començar a publicar en Europa occidental.

Al segle IXX comencen els primer mitjans de comunicació a distància instantanis, amb l'invent del telègraf i el codi morse (Samuel Morse, 1844). Més tard, Graham Bell inventaria el telèfon al 1876, el qual permetia transmetre i reproduir la veu humana a distància. A partir de la primera dècada del segle XX i gràcies als avenços tecnològics, es va generalitzar la ràdio, i als anys 50 la televisió va passar a ser el medi de comunicació (i entreteniment) per excel.lència. Aquests dos mitjans es consideren els primers mass media, és a dir, els primers mitjans de comunicació que permetien una difusió col.lectiva de continguts, els quals són rebuts de forma simultània per una gran audiència.  

Posteriorment, Internet va revolucionar el món de les comunicacions: un mitjà de comunicació que permet comunicar-se i expressar-se, compartir o accedir a informació de manera instantània des de qualsevol lloc del món. Un mitjà que permet l'accés a una quantitat infinita d'informació i que permet connectar-se de manera instantània amb qualsevol part del món; un pilar bàsic per a l'era de la globalització.
 
Veieu aquest interessant vídeo sobre els mitjans de comunicació i la seva història. Es tracta d'un anunci de Carphone Warehouse, però que mostra de manera molt senzilla i gràfica la evolució dels mitjans de comunicació en la història de la humanitat:

 


 

La societat de la informació


El concepte de societat de la informació és controvertit. Hi han distintes versions i opinions al respecte, però tot i que no hi ha un consens en una definició universalment acceptada, genèricament es podria dir que és la societat vista com la successora de la societat industrial. La majoria d´autors coincideixen en dir que cap als anys 70, es va produir un important canvi en la manera en que funcionava la societat, passant del sector industrial al sector serveis.
De manera global, es podria dir que en la societat de la informació les persones reben una gran quantitat d'informació, la qual, gràcies als avenços tecnològics, arriba a través de múltiples vies i formats. D'altra banda, es caracteritza també per ser una societat globalitzada, la qual està interconnectada gràcies a la xarxa d'Internet.
Avui dia existeixen una gran multiplicitat de codis a través dels quals es pot rebre informació. Els mitjans de comunicació ja fa temps que van deixar de ser únicament la ràdio i la televisió. Ara, els mitjans de comunicació tenen múltiples formats i codis, els quals permeten noves vies i maneres més immediates i interactives de comunicar-nos.
Us deixo un link a un vídeo que m'ha semblat interessant i que explica de manera senzilla les característiques de la societat de la informació i dels seus orígens: