Theodor Adorno i Max Horkheimer van
ser filòsofs i pensadors alemanys, membres de la Escola de Frankfurt, els quals
van escriure de forma conjunta l´article “La industria cultural. Ilustración como engaño de masas”, publicat
al llibre Dialectica de la Ilustración
(Dialektik der Aufklärung), el 1947. Un article que és una crítica a la
funció dels mitjans de comunicació de la época (post Segona Guerra Mundial) i a
on els autors introdueixen el concepte d’“indústria cultural”, amb el que
defineixen la progresiva valorització i mercantilització de la cultura i a on manifesten
el seu desencantament respecte el marxisme i la societat il.lustrada.
D’aquesta manera, d’una banda els autors fan servir el terme d’ indústria
cultural per construir una crítica (des d’una perspectiva
marxista) a la producció en serie de
cultura, és a dir, reproduint el model industrial , i entenent
aquest model com una forma d’estendre i d'introduir els valors de la classe
dominant a les classes populars. D’altra banda, Adorno i horkheimer denuncien la manipulació de la
conciència de les mases, i critiquen com a través d´una indústria de la cultura
es fa cada cop més difícil qualsevol pensament crític.
Sostenen que la indústria cultural
impedeix la formació d´individus autònoms e independents, capaços de jutjar
conscientment.Afirmen que l´home es troba dins d´una societat que el manipula ,
segons els seus interessos, a través dels mitjans de comunicació i es plantejen
l´impacte dels medis de comunicació en la societat:
“El cine y la radio no necesitan ya darse como arte. La
verdad de que no son sino negocio les sirve de ideología que debe legitimar la
porquería que producen deliberadamente. Se autodefinen como industrias, y las
cifras publicadas de los sueldos de sus directores generales eliminan toda duda
respecto a la necesidad social de sus productos “ [1]
“El
consumidor no es soberano, como la industria cultural desearía hacer creer, no
es su sujeto sino su objeto”. [2]
D’igual forma, sostenen que la indústria cultural es
presenta com una modalitat moderna, adoptada pels medis de comunicació de mases,
per a la producció de les seves obres. Comparen la indústria cultural amb la
producció de la mercancia capitalista de la societat industrial (producció en
serie, poca qualitat, enfocada a un públic masiu i poc exigent). Així doncs, critiquen
la estandarització i afirmen que la indústria cultural generalitza tot, i que
al produir els productes en masa, iguala tots els productes sense cap
diferenciació, anulant també l´autonomía, la capacitat reflexiva i crítica dels
receptors.
“La racionalidad técnica es hoy la racionalidad del
dominio mismo. Es el carácter coactivo de la sociedad alienada de sí misma” [3]
Així doncs, Adorno I Horkheimer en el seu article critiquen les produccions culturals difundides pels medis massius de comunicació, considerant que l'art en la societat de masses és només una font de gratificació per a ser consumida,.
[1] [2] [3] ADORNO, T., HORKHEINER,
M., Dialéctica de la Ilustración. “La industria cultural. Ilustración como engaño de masas”
